Un dia més tard a
primera hora la visita al metge constata que he baixat la
pressió suficientment i puc tirar amunt en companyia
de Juan, un altre guia d’Aymarà que
puja uns brasilers.
El Hongo del Aconcagua presagia
la vinguda de mal temps, però això no és
suficient per aturar-nos.Mentre jo pujo cap a Canada els
meus companys marxen cap a Nido de Condores.
Per quan jo arribo a Canada
ells ja deuen ser al camp 2. Després de dinar enfilem
el camí cap a Cambio de Pendiente i d’allà
afrontem la pujada cap a Nido de Condores. Dos trams en
en un dia!
Guies i companys s’alegren
del meu retorn al grup i ens preprem per afrontar una
nit on mal dormirem dins de la tenda a 5 graus sota zero.
L'Alma, el Santi i el Carlos ens acompanyen aquest capvespre.
Després de reposar el dia següent, decidim
amb els guies que, malgrat les amenaces de mal temps seguim
cap el camp 3 que situarem a Colera, per sobre de Berlin
on hi ha els famosos refugis de fusta a 5850 metres sobre
el nivell del mar.
